Relato 645

                                             Hálito

Tomemos una cualquiera, elegid la que queráis, y veréis que cualquier palabra que pronunciéis se convierte en un hálito de voz evaporada. Vuelve a la energía potencial de la nada.

Relato 644

                                                           Siento 8

Siento que los latidos del corazón impulsan el camino a liberarse de lo superfluo, que es casi todo.

Relato 643

                                             Lotería 10

Le tocó un diez en la lotería y exclamó: ¡sobresaliente!

Relato 642

                                         Inmortal (21)

Cuenta con el futuro a la hora de contar tus años.

Relato 641

                   Frialdad

—Creo que tiene las manos y los pies fríos.

—Si sólo fuera eso…

Relato 640

                                                Paradoxa

Visc en una matrix, cada vegada em sento més protagonista de la meva vida, de la pel·lícula més real i alhora més ficció. Quan descobreixo el personatge que és manipulat en la pantalla com un titella de fil m’allibero, -l’auto-anàlisi m’allibera-. La ficció em du a la realitat a l’establir perspectiva sobre el meu ego. De sobte he descobert que interpreto un paper sense saber que estic en un escenari, observat, dirigit, controlat, i que jo, ignorant-ho, em prenia seriosament, fent-me creure que era ben real,... fins ara. I és que hi ha molt més. De fet, vivim en una pantalla que algú poderós projecta sense que nosaltres, inconscients, ho hagem mai consentint. Seguim en la caverna de Plató, ves per on. Una paradoxa més.

Relato 639

                                                            Bosque (14)

En el bosque vio verdes más verdes que las persianas de su casa.