Relato 641

                   Frialdad

—Creo que tiene las manos y los pies fríos.

—Si sólo fuera eso…

Relato 640

                                                Paradoxa

Visc en una matrix, cada vegada em sento més protagonista de la meva vida, de la pel·lícula més real i alhora més ficció. Quan descobreixo el personatge que és manipulat en la pantalla com un titella de fil m’allibero, -l’auto-anàlisi m’allibera-. La ficció em du a la realitat a l’establir perspectiva sobre el meu ego. De sobte he descobert que interpreto un paper sense saber que estic en un escenari, observat, dirigit, controlat, i que jo, ignorant-ho, em prenia seriosament, fent-me creure que era ben real,... fins ara. I és que hi ha molt més. De fet, vivim en una pantalla que algú poderós projecta sense que nosaltres, inconscients, ho hagem mai consentint. Seguim en la caverna de Plató, ves per on. Una paradoxa més.

Relato 639

                                                            Bosque (14)

En el bosque vio verdes más verdes que las persianas de su casa.

Relato 638

                                                     Silencio (25)

Los tapones bien gruesos, sí, para lo que hay que oír...—decía un viajero sordomudo en el Camino a Santiago.

Relato 637

                                                              Lluvia 4

Se fue sonándose la nariz, pendiente abajo por aquel camino de polvo del parque de atracciones, la noria seguía funcionado a pesar de la lluvia.

Relato 636

                                        Puente (22)

Cruza el puente que salva el río de la ficción y entrarás en territorio conmanche.

Relato 635

                                                                     Jadeos

En el abrazo de unos adolescentes anidan golondrinas, tórtolas, sudores y hasta

 jadeos, y entonces... el aroma del ciruelo blanco se abre paso entre los cuerpos.