Relato 630

                                                                   Pensantir

Així com en l’orgasme les nostres cèl·lules ens comprometem completament, cóm és que no succeeix el mateix quan pensem? Desestimar tot el cos i deixar el pensament a mans del cervell es un desaprofitament estimulat pels amos del món que l’esser humà no s’ha de seguir permetent. El pensament separa, el sentiment uneix. Proposo encunyar un nou terme, Pensantir, per expressar la unió de tots dos i sentir amb tot el cos el que pensem i a cada instant. Més enllà de la intel·ligència emocional és l’esser conscient en evolució perpètua qui precisa disposar de tots els recursos al seu abast. Només cal adonar-se’n i embolcallar el pensament amb el sentiment, ―pensantir―, i és que tot el que necessitem és vibrant dintre nostre, a la memòria de les nostres cèl·lules, íntegrament a la nostra disposició.

Relato 629

                                                  Bosque (13)

Arañazos en el bosque bajo, zarzas, ¡cuánto ansía salir del hoyo!

Relato 628

                                                           Silencio (24)

Su figura en la foto le fascinaba, emanaba un silencio profundo, imperturbable, hasta que por fin la conoció.

Relato 627

                                                                Lluvia (3)

Empezó a llover y no dejó de escribir, estaba en racha, claro que luego todo

quedó emborronado, ilegible, no pudo salvar nada...salvo aquel momento.

Relato 626

                                                          Puente (21)

El puente se derrumbó todo solito con el paso de los años, la inclemencia del tiempo y el inclemente olvido.

Relato 625

                                                         Solo

Cuando le quitó las gafas oscuras se encontró, ¡maldita sea!, otra vez solo.

Relato 624

                                                          Siento 6

Cuánto me gustaría ser llano como la estepa, abrupto como el cerro, sincero como los pájaros, ligero como el aire, generoso como el mendigo, amable como el humilde, manso como el río. Cuánto me gustaría dejar de ser un personaje y ser yo mismo, persona.