Relato 592

                                                      Inmortal (16)

Al llegar al mundo, con la primera bocanada, empiezas a oxidarte, empiezas a morir. Salvo lo corpóreo que se endurece, todo lo demás resta permeable, permanentemente tierno, pasional y pasible.

Relato 591

 

                                          Ahogo

Escribía y escribía y el cerebro se le vaciaba de palabras líquidas y por poco no se ahoga en la piscina de su despacho seco.

Relato 590

                                                         Envelliment

No va ser per haver complert 80 anys, que també, ni per mirar-se un matí al mirall i veure un ésser desconegut, que també, ni en una conversa amb amics de tota la vida, que també, ni veient envellir-se el veïnat, sinó en una fotografia que li fer un familiar en un casori recent, quan es va veure gran i es va reconèixer -tothom li comentà- com la viva imatge del seu pare mort feia uns anys; va ser just llavors quan es va veure vell, de fet més greu, amb aparença d’ancià, ell que seguia sentint-se jove, fort i entusiasta...

Va ser aleshores quan es va adonar del pas del temps sobre la seva pell, en ell mateix, i com caigut del cel va comprendre perquè en el transport públic li cedien el seient o el miraven amb consideració, tot ho va veure clar com un llampec en aquella foto que li passaren per Whatsapp, de sobte s’havia fet vell i no s’havia adonat.

Va ser llavors quan va sentir que la vida se li acabava, que no podia seguir perdent l’escàs temps que li quedava en debades com havia fet sovint i decidí viure la mort en el seu dia a dia, incorporar-se-la com una nova amiga i sentir així ben present sa finitud terrenal, sa vulnerabilitat.

Relato 589

 

                                  Bosque (10)

Hollando descalzo el suelo húmedo del bosque lloró: Olía a musgo.