lunes, 29 de septiembre de 2025

Relato 600

                                                          Obvietat

Cada segon que m’arriba es verge, inexplorat, és una obvietat i en canvi no el sento com a nou i no el visc habitualment com a tal. Passa, no sé a vosaltres, que em deixo arrossegar pel hàbit mental de la repetició, l’eina preferida del cervell per estalviar-se energia, per submergir-me en la rutina, impedint-me descobrir l’astorament del que arriba nou, en silenci, a la meva vida. Tot es millorable, òbviament. Wim Wenders ho expressa de meravella en la seva pel·lícula Días perfectos (2023). Només cal sentir-se formar part d’alguna cosa ben grossa i natural, per estimar-la i estimar-se, prendre consciencia i adquirir sentit de vida, tot s’esclareix en un llampec com el cel dels núvols. La estupefacció davant cada instant -nou per naturalesa- es una eina poderosa de canvi poc estesa. Obvi.

lunes, 22 de septiembre de 2025

Relato 599

 

                                       Bosque (11)

Árboles amigos en la espesura del bosque le dieron cobijo nocturno. Nada mejor que vivir con seres plenamente evolucionados.

lunes, 15 de septiembre de 2025

Relato 598

                                         Silencio (21)

La sombra avanzó silenciosamente hasta que se quedó estatua silente sin mirar adelante ni atrás, frente a ti. Temblaba.

lunes, 8 de septiembre de 2025

Relato 597

 

                                          Lluvia 1

Un atardecer sin paraguas empezó a llover racheado, nos refugiamos debajo de una cornisa, reíamos empapados. 

Hoy podría sucedernos lo mismo. 

lunes, 1 de septiembre de 2025

Relato 596

 

                                      ¿Cómplices?

—No puedo dejarles entrar.

—¿Por qué?

—Las autoridades exigen un pasaporte sanitario.

—¿Les han dado estas exigencias por escrito?

—No, las noticias.

—Yo no sigo las noticias.

—Nosotros tampoco.

—¿Entonces?

—Adelante, ¿qué mesa desean?

—La de siempre.