Relato 600

                                                          Obvietat

Cada segon que m’arriba es verge, inexplorat, és una obvietat i en canvi no el sento com a nou i no el visc habitualment com a tal. Passa, no sé a vosaltres, que em deixo arrossegar pel hàbit mental de la repetició, l’eina preferida del cervell per estalviar-se energia, per submergir-me en la rutina, impedint-me descobrir l’astorament del que arriba nou, en silenci, a la meva vida. Tot es millorable, òbviament. Wim Wenders ho expressa de meravella en la seva pel·lícula Días perfectos (2023). Només cal sentir-se formar part d’alguna cosa ben grossa i natural, per estimar-la i estimar-se, prendre consciencia i adquirir sentit de vida, tot s’esclareix en un llampec com el cel dels núvols. La estupefacció davant cada instant -nou per naturalesa- es una eina poderosa de canvi poc estesa. Obvi.