Singladura
En un moment determinat de la seva vida es va adonar que gairebé tot el que havia aprés, tot el que li havien ensenyat era mentida, tot allò en que havia fonamentat la seva vida estava manipulat i que havia de llençar-ho a les escombraries; encara se sent l’eco del seu lament d’alegria. Havia valgut la pena arribar-hi, malgrat tot, i ara li tocava recomençar amb nous fonaments, uns de sòlids ancorats en el de sentir-se formar part d’un projecte antiquíssim, lluminós, personal i intransferible. Sentí que li desitjaren una bona singladura, per fi no navegava sol contra les besties de la mar infinita, ara sabia que hi eren, anava ben acompanyat, no li farien mai més por.
No hay comentarios:
Publicar un comentario