Qui?
Estaràs despert, potser patint perquè és tard o massa
aviat i encara no hi hauré arribat. Tindràs neguit i suaràs, engoliràs saliva i
et remouràs en el llit sense parar, sense saber de quin costat quedar-t’hi,
sense descans.
Amb els ulls
desvetllats auscultaràs els batecs del rellotge de la tauleta de nit i també
del teu cor, tic tac, tic tac. Passaràs les hores en blanc i no et podràs
relaxar. Sabràs què significa està sà i el què està malalt, què vol dir estimar
i què odiar, provaràs què vol dir el insomni i l’estat d’estar a l’aguait.
Un dia sentiràs l’ascensor que s’aturarà a la teva planta
i uns passos al replà, soroll de claus que obriran la porta de casa teva i en silenci
m’escolaré pel passadís i m’aproximaré al teu llit. Tant fa el que hagis fet a
la teva vida, el que facis avui, si estàs despert, somnolent o dormit, si
m’esperes o no, jo vindré i amorosament t’abraçaré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario