Relato 422

                                           …Suerte

No sabía que aquellas serían las últimas palabras que le diría en vida.

Ni ella.

   

Relato 421

 

                                          Inmortal (1)

Nace, crece, se desarrolla, reproduce, muere y vuelta a empezar: he aquí lo

 inmortal, el nunca acabar.

Relato 420

Petó

            —Gemma?

            —Què?

            —Vull dir-te una cosa..., però no m'atreveixo.

            —Què vols dir-me?

            —Que t'estimo.

            —Manel!

            —Què?

            —Res, que..., que gràcies, que... jo també t'estimo.

            —Gemma?

            —Què?

            —Puc donar-te un petó?

            —Un petó?

            —Sí.

            —On?

            —Als llavis.

            —Als llavis?

            —Sí.

            —Bueno.

I s'aturaren i es miraren i rigueren una mica, i a poc a poc ell va apropar els seus llavis als de la Gemma i quan la besà va tancar els ulls, els seus ulls Down. Ella, que també els tenia, els va mantenir oberts durant la besada. Després esclataren en una gran riallada.

            —Gemma?

            —Què vols?

            —T'ha agradat?

            —Sí.

            —T'estimo.

            —Jo també, Manel.

            —Gemma?

            —Què?

            —Et puc donar la mà?

            —Bueno.

        I es donaren la mà i marxaren donant petits saltirons avinguda Gaudí

 avall. 

Relato 419

 

                                         Puente (8)

El mar tenía un puente que se salaba por las noches y lo lamían las ovejas.