Relato 420

Petó

            —Gemma?

            —Què?

            —Vull dir-te una cosa..., però no m'atreveixo.

            —Què vols dir-me?

            —Que t'estimo.

            —Manel!

            —Què?

            —Res, que..., que gràcies, que... jo també t'estimo.

            —Gemma?

            —Què?

            —Puc donar-te un petó?

            —Un petó?

            —Sí.

            —On?

            —Als llavis.

            —Als llavis?

            —Sí.

            —Bueno.

I s'aturaren i es miraren i rigueren una mica, i a poc a poc ell va apropar els seus llavis als de la Gemma i quan la besà va tancar els ulls, els seus ulls Down. Ella, que també els tenia, els va mantenir oberts durant la besada. Després esclataren en una gran riallada.

            —Gemma?

            —Què vols?

            —T'ha agradat?

            —Sí.

            —T'estimo.

            —Jo també, Manel.

            —Gemma?

            —Què?

            —Et puc donar la mà?

            —Bueno.

        I es donaren la mà i marxaren donant petits saltirons avinguda Gaudí

 avall.