Relato 540

                                                  Trinxera

L'escamot reptava per la vora del marge, ens tenien localitzats, les bales destruïen les mates, alçaven la pols ben a prop, no era moment de tremolar. Ell anava al davant, bregat en la trinxera, tenia dinou anys, un més que jo. Ves en compte, xeic, passo jo —cridà el Tomàs amb el seu accent tarragoní i em va fer sentir sentir bé i avançarem junts i el Tomàs, el meu amic des de la infància, el fill del perruquer guenyo, a qui no li havia agradat mai jugar als soldadets de plom va treure amb cura el cap pel marge del penya-segat i una ràfega de metralladora li va travessar el casc, esquitxant-me de sang. No m’ho puc treure del cap, encara avui, amb 104 anys.

Relato 539

 

                                  Bosque (5)

¿Rugía el río en el fondo del bosque o era una leona próxima?

Relato 538

                                   Silencio (15)

¿De qué os habló? Del silencio. ¿Qué dijo? Nada. ¡Pues, vaya estúpido!

Relato 537

 

                                        Puente (16)

Después se fue por debajo del puente, avergonzado, juró no volverse a mojar los

 pies ni la conciencia con el agua del mismo río.

Relato 536

 

                                          Intervención

Le operaron, pero no mejoró su autoestima. Parece ser que, aunque cortaron por el sitio equivocado, mantiene su fe en el cirujano. La fe es lo último que le cortarán.