Trinxera
L'escamot reptava per la vora del marge, ens tenien localitzats, les bales destruïen les mates, alçaven la pols ben a prop, no era moment de tremolar. Ell anava al davant, bregat en la trinxera, tenia dinou anys, un més que jo. Ves en compte, xeic, passo jo —cridà el Tomàs amb el seu accent tarragoní i em va fer sentir sentir bé i avançarem junts i el Tomàs, el meu amic des de la infància, el fill del perruquer guenyo, a qui no li havia agradat mai jugar als soldadets de plom va treure amb cura el cap pel marge del penya-segat i una ràfega de metralladora li va travessar el casc, esquitxant-me de sang. No m’ho puc treure del cap, encara avui, amb 104 anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario