Relato 440

                                             Atreviment

―Anem?

―Ara no, no m’apeteix.

―Però, havíem quedat que aniríem, oi?

―Sí, però això era abans. Ara no m’apeteix.

—Abans de la discussió?

—Abans.

—Podem anar a la següent sessió.

—Potser sí, ja veurem. També pots anar-hi sol.

—¡Què faria jo al cinema sol!

—Doncs, ja seria hora que ho provessis. Vull quedar-me a casa. Vull estar tranquil·la.

—No en diguis això. No vull deixar-te sola.

—Ja sóc grandeta, ¿no et sembla?

—Ja ho sé, però es que no veig que em pugi agradar anar sol al cinema. Allà al mig de la foscor sense tu al meu costat em sentiria buit i abandonat, estrany.

—Atreveix-te, amor. T’anirà bé.

—Vols dir, mare?