Atrapat
L'home va aparcar el cotxe, un Toledo
blanc, va parar el motor, va recolzar els braços i les mans a sobre del volant
i es va posar a plorar. Així s'hi va estar uns minuts, potser vint. La riera que
tenia al davant anava plena i no semblava que la pluja s'hagués d'acabar mai. Almenys,
a ell no li semblava. Va deixar que s'entelessin el parabrises, les seves ulleres
graduades i tots els vidres del vehicle, fins a quedar-se envoltat del vapor
blanc del seu alè, enxubat per les llàgrimes. Amb la calefacció no podia
comptar, no havia funcionat mai, en segons qui no es pot comptar, ho sap prou
bé. Al seient de pell de tant desgastat se li enganxaven els pantalons, mentre
que la gana, els tremolins i la humitat li regiraven els budells, podia sentir
el forat dintre seu. Un filet d'aigua freda s'escolava per dalt, feia camí pel
davantal del cotxe, remullava les fotos dels seus fills Marc i Lluís, no pas de
la seva dona, que no en tenia, i continuava
relliscant fins formar un toll circular a sobre la estora del sòl. L'home
remenà el cap i es tragué les ulleres. El semàfor bategava vermell,
il·luminant-li el seu rostre envellit, rugós, desesperat. Almenys, ell es veia
desesperat. Estic atrapat, un cop més en la meva vida em sento atrapat i sense
solucions. Almenys, a ell li semblava que no en tenia. L'animà la trencadissa
d'unes gotes gruixudes contra el sostre del Toledo
que li provocaren esgarrifances, repicaven com campanes sobre el seu cervell
igual que les maleïdes paraules del gerent: Sr. Rossell, està acomiada't, demà
no cal que torni, demà no cal. Acomiada't, ressonava dintre del seu cap, potser
queia calamarsa i ell no la veia, potser sí, potser sí que tenia por, potser sí
que pedregava i l'havien acomiadat. Va continuar movent el cap fins a
recolzar-lo també sobre el volant. Potser sí que aquell dia de tardor no hauria
de tornar mai més, potser sí. Aleshores es va quedar adormit, entelat enmig de
la boira, sobre el volant, potser sí que estava cansat, molt cansat i que no hauria
de tornar mai més a la feina.
Potser sí, li semblà, que li feia falta un llarg
descans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario