2018
No el meu oncle David amb les seves magnífiques paelles al camp, ni l'oncle
Pere, l'estimat oncle Pere, pagès bon jan i artista del billar, ni l'avi
Domingo, qui s'emocionava per res, i tocava el clarinet a la banda del poble i
ensenyava als analfabets, ni l'àvia Cinta, la lúcida miop que des de casa ho
controlava tot, ni el meu pare Xavier, pastisser, lluitador de mena, de memòria
colossal, però sí la meva mare, valenta, d'esperit jove, la meva mare, sí. No la
meva padrina Cinteta, ni la tieta Carme, ni l'oncle Agustí ni el seu fill
Frederic, ni l'àvia Encarnació, ni l'avi Xavier, potser va ser el primer, sí,
el primer. Ni l'Aureli, el meu sogre, l'home més racional i espiritual que he
conegut, ni tan sols ell, però sí la meva dona, els nostres fills, jo mateix,
nosaltres, sí.
No la veïna Pilar, grossa i
seductora, ni el seu marit Tonyo, sovint amb una galleda buida a la mà, ni l'Enric,
amic d'infància, després carter del poble, ni la Isabel i el seu fill Ricard, qui
un dia es va ficar una canica al nas, no se la podia treure i ens espantarem
molt, ni la Teresina, companya de jocs atrevits, ni la Antonieta dels Xarans, sempre escotada i de pits exuberants,
ni el seu plàcid marit, el Manel, ves a buscar-me picadura a l'estanc, fill,
que em fan mal les cames i hi anava content, jugàvem a escacs al carrer, jugàvem
al carrer. Ni les converses filosòfiques amb el seu fill Batista, un estoic
nat, ni el Joan, home fort, rabassut i treballador, sempre bramant, sempre
corrent, ensellant la mula al carro de bon matí, ni la Maria,la fatrelluda,
remugant amb una branca de romaní als llavis i un farcell al cap, ni la
Josefina, que hi vivia al costat, d'ulleres gruixudes ni el seu marit, l'Emili,
calb, que no podien tenir fills i viatjaven molt, saludant amables al passar
pel portal, saludant i somrient. No, ells tampoc.
Ma cosina Maria Carme, sí, però no el seu
marit, el Ramón, caçador de conills i llaurador, home de poques però sinceres
paraules, i ma cosina Rosa Maria, sí, però no el seu marit, l'admirable Enric
de la bòbila, sempre de bon humor i l'acudit a punt, que ens encisava cantant
jotes amb la seva veu potent, ell, no. Ni els seus pares, tan vitals, que mai en tenien prou: ampliem, ampliem... Mai en tenim prou. Tampoc el masover Joan,
prim com un secall, faixa fosca, pantalons de pana, burilla a la boca, desdentat,
que al passar s'aturava, somreia i ens engegava: bueno..., i seguia costa amunt
amb el sac a l'esquena, fumejant.
Ni la presumida i alegre Carmeta, amiga íntima
de ma padrina i sa companya de missa dels dissabtes, sempre buscant marit,
trobant-lo al final en el ball, un home de fora, adinerat, ni sa mare, vestida
de negre dol, carregada de cistells recoberts amb mocadors de quadres marrons i
grocs, ni la riallera veïna, la Dorita, la que anava a veremar a França amb sa
filla Fina i que va acabar embogint, sola, ni el seu marit, el miner, que
després es va fer afilador i anava per la comarca amb un Cuatre cavalls i cara de pomes agres, ni l'Aventí, ideant històries
que em fascinaven asseguts en un pedrís al sol, ni la Ramona, ni l'Antonio, ni
el Carles, ni la Clara ni l'Empar, amics entranyables de carrer, no, cap
d'ells.
Ni el doctor Sedó, titular de la única
farmàcia del poble, ni el practicant Jesús, alt com un sant Pau, que cada
migdia venia a punxar-me al cul amb unes injeccions que prèviament bullia i em
deia: bufa, hijo, bufa, i jo bufava i bufava i no en feia mal. Ni el boig del Carbassó que vivia en una casa derruïda a
tocar del castell, ni el sabater tartamut amb qui també jugava a escacs, ni el
perruquer de bigoti fi que no callava mai, ni el senyor Garí, l'home gros i
afable que reparava bicicletes assegut, ni els seus dos fills que heretaren
l'ofici i obriren una altra botiga al pont, ni el falaguer Fernando,
l'encarregat del reg veïnal, amb qui xerrava sovint sobre el vol dels ocells i
que al mecanitzar-se el reg es va fer enterramorts, ni la Balbina, ni la
Paquita, ni la Rosita, ni el Sisco, ni l'Amorós, ni la Quitèria, ni el Garreta,
ni la filla del Benito, tampoc ella, la bellíssima Angelina...
No, cap d'ells, d'elles,
estimats tots, han vist entrar l'any 2018.
No hay comentarios:
Publicar un comentario