Arma
28 de febrer, 3,30 matí: Notes soltes. Què menys que llevar-me del llit.
Ella s'ho mereix. Canvio de mocador, té massa mocs, no queda espai lliure per
posar-hi el nas. El deixo a la roba bruta. Ella no s'ho mereix. Impossible
quedar-me al llit com si no hagués passat res. Ni ella ni els que són
bombardejats cada dia arreu del món. La vida és un arma fràgil amb poc futur. Deixar-los
al cistell de la roba bruta com un mocador brut, oblidar-nos, acostumar-nos, no
s'ho mereix ningú. Passa sovint, cadascú suporta el que pot. No, no hauria de
ser diferent la mort d'un proper que la de milers de desconeguts, però ho és. Ella formava part essencial de la nostra
família. Una trucada ens ha estripat el cor: acaba de morir, ho sentim, no ha
pogut superar la bronquitis, era molt gran. Fa hora i mitja. Així de curt, així
de ras. Després, un silenci llarg, una espera respectuosa i un desconcert: som
de Sta. Lucía, ja els avisem, gràcies. Què senzill es desfila el mocador dels
afectes brodat durant anys de relacions, el tall acerat que arrenca el grill de
la fruita madura a les dues de la matinada. Ha mort al llit, en la mateixa
posició que la deixàrem anit, el mateix somriure, ni s'ha queixat ni ha obert
els ulls, no ha patit, esperava la mort dignament, feia temps, cansada d'un món
boig que maltracta la vida segons on hagis nascut. Fa una estona ha marxat l'Imma,
l'ha vinguda a buscar el seu germà, el Roger, amb el cotxe, durà les cadenes,
amenaça neu, fa fred, encara no plou, les carreteres poden quedar tallades en
especial al cementiri de Collserola, allí ha d'anar, al nínxol 606. Estarà amb
els seus del més enllà, la seva mare, germà, marit, la cort celestial amb qui
parlava sovint, ens ho deia amb gestos, com podia, i la rialla infinita que
l'ha acompanyada tota la vida, la seva arma preferida, estimada Conxita, mare
d'Imma.
Mai em va sortir dir-te sogra, mai. Saps, et
veig a venir, m'inspiris. Flocs de neu acompanyaran les teves despulles, serà un
comiat reial presidit per la teva sempiterna alegria, el darrer truc de màgia,
la teva arma definitiva. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario