Relato 35

                                         Naturalesa

Eulàlia vivia allunyada de la ciutat i de la civilització en una vella masia del baix Empordà per decisió pròpia des feia uns vuit anys. Va fugir de Girona perquè la trobava massa provinciana i es va refugiar en aquell mas, que havia estat dels avis, convençuda que tindria una vida més sana envoltada de natura. Farta dels convencionalismes socials i dels destorbs de la família  —deia— aquí, sola, seré feliç.  Rodejada d'animals de granja i de camps de cultiu era força autosuficient. Sovint parlava amb els conills i les gallines, i de vegades també amb els enciams. Rentava a mà d'un riu pròxim, de on treia l'aigua per regar, i estenia la roba en un cordill penjat darrera del mas. Feia servir llum d'oli i com tenia molt poques necessitats tot se li estava prou bé, no costant-li gens acomodar-se a viure segons l'horari solar. Amb poc menjar quedava satisfeta i estava força esvanida de l'aigua de la cisterna perquè segons deia: era molt fresca, gustosa i sanadora. Per la Laia tenia propietats miraculoses. Feia un grapat d'anys que no prenia cap medicament i d'aquest fet se sentia molt cofoia i satisfeta. Sempre que arribaven les al·lèrgies de la primavera i li sortien a la pell uns exantemes molt fastigosos en tenia prou amb incrementar la seva ingesta de l'aigua de la cisterna per guarir-se immediatament. Podia donar-ne fe pels casos viscuts en anys anteriors. Així que quan, a la primavera de 2014, es varen presentar de nou les erupcions a la pell dels seus braços i cames, Eulàlia va recórrer una vegada més a l'aigua salvadora. Se'n prenia a glopades i a totes hores, i encara que notava un gust un xic diferent a l'habitual no va fer-ne cas, va atribuir-ho a la molta pluja caiguda recentment que havia regirat  —deia— la cisterna. Però, s'equivocava.   

           Sense saber-ho s'havia esquerdat en el subsòl del mas un congreny de la canonada de les aigües fecals que comunicava amb el pou mort. L'aigua estava contaminada, de manera que quan més bevia, més picors tenia i major era l'exantema que se li anava estenen pel cos. Quan va irrompre la febre es va posar  al llit , incapaç ja de sortir a demanar ajut. Quan la trobàrem tenia la pell enrogida a causa de la infecció vírica que la cobria per complert, la cara desfigurada i els ulls buidats. A les ungles tenia encara enganxats trossos de pell morta, resseca, i la manta que la embolcallava completament rossegada. A sobre la tauleta hi havia una ampolla mig plena d'aigua putrefacta de la cisterna.