Relato 49

                                Desconnectat       

        ―Judit?

        ―Hola, amor, on sou?, com és que encara no esteu aquí, estic patint.

        ―Per això et truco, estem en un embús, atrapats al carrer Aragó, una marxa lenta i pacífica baixa per Balmes per allò de l'atemptat de París i això de Copenhaguen, no sé quan acabarà, no pot trigar gaire, vida meva, t'ho volia dir.

        ―David és amb tu, Josep?

        ―Sí, es clar, l'he recollit del gimnàs.

        ―Aneu en compte, el sopar és a taula, us espero.

        ―Escolta, Judit, vull demanar-te una cosa.

        ―Digues, amor.

        ―Pots programar la pel·li de les 8 pel canal Plus, la dels camins del Tolrà?, em temo que no arribaré a temps.

        ―D'acord, no trigueu i sobretot aneu amb compte.

        ―T'estimo, t'estimem, diu el David, fins ara i gràcies.

        Judit engega la tele, estan fent una tertúlia política, posa el vídeo i programa la pel·li per les vuit. De sobte la imatge dels tertulians desapareix i en el seu lloc entren les notícies de darrera hora:

        "S'ha produït una atemptat suïcida a Barcelona, a la confluència del carrer Balmes amb Aragó, un camió carregat d'explosius s'ha estavellat contra la cua d'uns manifestants produint-se una gran explosió. Tot sembla indicar que es tracta d'un atac jihadista."  

        ―Déu meu, Josep, David!

        Judit salta del sofà, es llança a sobre del mòbil, li tremolen les mans, no fa més que repetir, Déu meu, Déu meu, marca uns dígits, espera el to de trucada, camina amunt i avall pel davant la tele, una trucada, dos, tres, Per l'amor de Déu, Josep, contesta!, quatre, cinc, Josep!

        ―El mòbil al que truca està desconnectat o fora de cobertura.