Aprenenta
Feia només tres mesos que treballava a la fàbrica de
pell i com tota aprenenta es dedicava a la feixuga feina del desgreixatge de la
pell de vaca per deixar-la ben neta i apta per la corresponent absorció de
l'adob i el tint, segons quina fos la demanda del departament comercial. De la confecció de les sabates pròpiament
dites s'encarregaven les més veteranes, ja que venia sent, fins i tot amb la
maquinaria, la tasca més delicada. Eugènia mirava l'altre costat del riu Merder
(a Vic), on era la fàbrica de confecció,
amb enveja, perquè sabia que hauria de passar molt de temps abans no se li
permetés accedir-hi. La pudor de la pell encara ensangonada era insuportable i
li semblava que no s'hi podria acostumar mai a aquella pestilència, i neguitosa
fregava i plorava, plorava i fregava sense altre consol que el d'imaginar-se
que arribaria un dia que podria treballar com una senyora a l'altre costat del
riu Merder i que llavors seria finalment feliç. Amb setze anys i pocs estudis,
encara no sabia què era ben bé la felicitat. Sa mare afectada de fibrosis
quística no es podia moure de casa i el seu pare fart de la mala astrugància de
la família els havia abandonat feia temps.
El seu sou era l'únic que entrava a casa i era molt minso. Rascava i
plorava, plorava i rascava i les seves companyes se'n reien al veure-la tant
desolada. No feia més que mirar l'altre costat del riu, allà on ella havia de
ser feliç, allà on ella era feliç imaginant-se que es trobava allí, fent
sabates, netes i brillants envoltada de bona gent i de la agradosa olor de la cola. Això la reconfortava
i li feia oblidar la tristesa que sentia dia sí i dia també. I un matí va veure
un fadrí, el fill de l'amo, que la
mirava amb ulls tendres i li feia l'ullet i de seguida va imaginar-se una sala
de ball i elegants vestits fins als peus amb sabatetes d'or i que tothom
l'admirava ballant en braços del seu amo i amant i es va veure seduïda per
aquell xicot altiu i presumit i sobretot ric i va sentir a la boca la seva
besada embruixadora amb un cert regust a cola. I, ensomniada, va relliscar de
sobte i va caure al llaquim del riu i es va ofegar feliç, perquè, ves per on,
no sabia nedar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario