Relato 90

                                 Desconnexió

       

        —De quina història em vols parlar, Elena?

        —Es tracta del pare, malauradament.

        —Què li passa, ara?

        —Una cosa molt estranya, Ricard. Sembla de ciència ficció. El pare, el nostre pare ha perdut la memòria, m'entens? L'ha perduda tota, del tot, així com et dic, aquest matí. És increïble, encara no m'ho crec. De sobte s'ha quedat sense relat, m'entens, oi? O no m'entens?

        —A la seva edat és ben normal, germaneta, no sé què he d'entendre. L'Alzheimer continua sent que jo sàpiga un conflicte ara per ara irreversible. Què vols dir que ha perdut tota la memòria?

        —Doncs, això, que se li ha descarregat el disc dur, s'ha quedat sense cap rastre d'identitat, se li ha esfumat. Continua al llit, respira suaument i em mira amb ulls grossos com d'infant. Li parlo però no em contesta, ni em reconeix, només em guaita estranyat i gira el cap com si examinés un món desconegut en el dormitori. El pare s'ha fos, Ricard, igual que una bateria de mòbil. Tinc por, no sé què li passa, crec hauries de venir, he avisat al metge.

        —No em va gaire bé venir ara, estic a l'autopista, gairebé a Lleida, vaig a Madrid a promocionar la idea dels bombons Fucsina, ja saps, per Internet. Ara no puc tornar a Barcelona, Elena, em sap greu, serà un malson, no t'amoïnis, estarà encara somniant i quan desperti tot serà nou, ja ho veuràs, tot anirà bé.

        —És que crec que li passa una de grossa, que no sap on és, ni qui és, ni que fa aquí. Febre no en té, això ho he mirat i tampoc té la llengua blanca i anit es va menjar la mitja truita d'espinacs amb normalitat, de veritat que no ho entenc. M'agradaria estesis aquí i per una vegada em fessis costat. És també el teu pare, Ricard!

        El mòbil es desconnectà, la conversa s'interrompé, el tema quedà estroncat per un túnel llarg i profund i el fil de la consciencia no es va recuperar mai més.